L'adverbi

Els adverbis

Els adverbis són mots invariables que modifiquen altres elements gramaticals (verbs, adjectius o altres adverbis) i també poden modificar predicats o oracions.

Exemples
Þ    Demà comença el trasllat dels jutjats. [Modifica un verb.]
Þ    És la persona més antipàtica que conec. [Modifica un adjectiu.]
Þ    Camina molt a poc a poc. [Modifica un altre adverbi.]
Þ    Sempre que s’entreté, arribem tard. [Modifica una oració.]

De vegades, fem servir el nom de locució adverbial, perquè no és només una paraula, sinó una expressió, la que fa d’adverbi.

Exemples
Þ    Si continues per aquesta avinguda, al capdavall trobaràs els jutjats.
Þ    Aquell botiguer sempre compra a l’engròs.

Els adverbis poden expressar manera, quantitat, lloc, temps, afirmació, dubte i negació.


Tipus d’adverbis

Adverbis de manera

Indiquen com es fa una acció.

com 
bé, ben (davant del verb) 
malament, mal (davant del verb) 
millor 
pitjor 
així 
alhora 
almenys 
pel cap baix 
corrents 
gairebé 
sols 
solament 
només 
sobretot 
a les fosques 
a peu 
de cap a cap 
de cop i volta 
de debò 
de franc 
de pressa 
més aviat 
de mica en mica 
etc.

Exemples
Þ    Agafa-ho així.
Þ    Van fer-ho millor que l’altra vegada.


Atenció!
a) Podem formar la majoria dels adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d’un adjectiu.

Exemples
Þ    Aquella persona estudia contínuament. [continu _ contínua _ contínuament]
Þ    El meu veí vestia elegantment. [elegant _ elegant _ elegantment]


Si la forma de l’adjectiu que prenem com a base porta accent, l’adverbi de manera també.

Exemples
Þ    Havia aconseguit fer-ho fàcilment.
Þ    El malalt respirava dèbilment.

Quan coincideixen dos adverbis en -ment, no suprimim mai la terminació -ment del primer, sinó que, o bé les deixem totes dues o bé suprimim la del segon.

Exemples
Þ    Vivíem pobrament i honradament.
Þ    Vivíem pobrament i honrada.

b) Els adverbis mal i ben van davant de l’element que modifiquen.

Exemples
Þ    Aquest exercici està mal fet.
Þ    Aquest exercici no està ben fet.

En canvi, malament i van darrere.

Exemples
Þ    Aquest exercici l’has fet malament.
Þ    Aquest exercici no l’has fet .


Adverbis de quantitat

Indiquen mesura.

massa 
molt 
força 
bastant 
prou  
gaire 
poc 
gens 
gens ni mica 
tant 
tan 
etc.

Exemples
Þ    Amb prou feines ens van deixar parlar.
Þ    Aquesta vegada no trigareu pas gaire.


Atenció!
a) Hem de tenir en compte que l’adverbi tant s’escriu tan si darrere porta un adjectiu o un altre adverbi.

Exemples
Þ    És tan trempada com el seu germà.
Þ    Ho farà tan bé com podrà. Ha treballat tant, que està ben baldat.

b) No hem de confondre l’adverbi quant (de quantitat) amb la conjunció quan (de temps).
Exemples
Þ    Quant llarg se m’ha fet el judici!
Þ    Quan arribis començarem.


Adverbis de lloc

Indiquen on passa l’acció.

on 
aquí 
ací 
allà 
allí 
cap aquí 
cap allà 
dins 
dintre 
darrere 
davant 
damunt 
sobre 
sota 
amunt 
avall 
a dalt 
a baix 
a prop 
lluny 
al voltant 
a la dreta 
a l'esquerra 
a mà dreta 
a mà esquerra 
etc.

Exemples
Þ    Hem d’aparcar al carrer de darrere.
Þ    Van deixar els expedients dins.

Atenció!
a) No hem de confondre enlaire (amunt) amb en l’aire (volant, amunt dins l’aire).
Exemples
Þ    No llancis la pilota tan enlaire.
Þ    En l’aire d’aquesta ciutat hi ha molta pol·lució.

Tampoc no hem de confondre enlloc (en cap lloc) amb en lloc de (en comptes de).

Exemples
Þ    No vaig trobar enlloc el jutge.
Þ    En lloc de paper d’ofici van portar-nos paper reciclat.

Ni pertot (per totes bandes —sovint acompanyat d’arreu—) amb per tot (per totes les coses).

Exemples
Þ    Els hem trobat pertot arreu.
Þ    Per tot el carrer hi ha cotxes mal aparcats.

b) Els adverbis amunt i avall indiquen direcció, moviment. En canvi, els adverbis dalt i baix indiquen repòs.
Exemples
Þ    Hem de pujar més amunt per veure-ho bé.
Þ    Ha estat tot el matí anant amunt i avall.
Þ    Els meus néts viuen al pis de dalt.
  


Adverbis de temps

Indiquen quan passa l’acció.

quan 
ara 
llavors 
aleshores 
sempre 
mai 
sovint 
de tant en tant 
a vegades, de vegades 
mentrestant 
abans 
després 
aviat 
de seguida 
tard 
d'hora 
ja 
encara 
alhora 
com més aviat millor 
etc.

Exemples
Þ    Aquest matí hem sortit d’hora.
Þ    De tant en tant anem al cinema.

Atenció!
a) No hem de confondre alhora (al mateix temps, junts) i a l’hora (de manera puntual).

Exemples
Þ    Ahir van arribar tots alhora.
Þ   Es va presentar a l’oficina a l’hora de tancar.

b) No hem de confondre aleshores (llavors) i a les hores (en moments assenyalats).

Exemples
Þ    Aleshores vam reconèixer que ens havíem equivocat.
Þ    Sempre desconnectem els telèfons mòbils a les hores de descans.


Adverbis d'afirmació

sí 
també 
fins i tot 
i tant 
de veritat 
de debò
sens dubte

Exemples
Þ    Hi estem tots d’acord, fins i tot el Gerard.
Þ    Tot el que ens ha dit és, sens dubte, la veritat.


Adverbis de dubte
potser 
qui sap
si molt convé
tal vegada

Exemples
Þ    Potser demanarem un canvi d'escola.
Þ    Tal vegada ens hem precipitat.

Atenció!
No hem de confondre l’adverbi de dubte potser amb el grup verbal pot ser (format pel verb poder més l’infinitiu ser).

Exemples
Þ    Potser us trucaré demà al vespre.
Þ   Això que voleu no pot ser.


 
 
Adverbis de negació

no 
no pas 
tampoc 
de cap manera

Exemples
Þ    Això que ens has demanat, no t’ho podem fer.
Þ    Aquesta vegada tampoc no teniu raó.


Atenció!
Es pot reforçar la negació de la frase amb la partícula pas.
Exemples
Þ    No vindré pas.
Þ    Tampoc no m’ho acabaré pas.








EXERCICIS

1. Formeu adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius següents. Exemple: bo - bonament



dolç:
comú:
fràgil:
ingenu
còmode:
nou:
ampli:
antic:
noble:
audaç:
trist:
tranquil:
feliç:
injust:
covard:
Intel·ligent:
exquisit:
tossut:




2. Completeu les frases següents amb l’adverbi en -ment que correspongui a l’adjectiu.
Exemple: Ens hem saludat fredament (fred).  

Eren milionaris, però vivien ____________________ (auster).
Com que va coix, camina molt ____________________ (lent).
Sovint conduïen ____________________ (boig) per aquells camins.
Us vau abraçar ____________________ (tendre).
Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure).
Sempre responia ____________________ (educat).
Va contestar-nos ____________________ (violent).
Els agradava viure ____________________ (alegre).
____________________ (franc), no sé què dir-te.
Van comunicar l’avaria de telèfons ____________________ (ràpid).


3. Ompliu els buits de cada frase amb bé/ben/mal/malament segons convingui.  

Avui em trobo ______________ (bé / ben) malament.
La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada.
És _____________ (bé / ben) fàcil trobar-hi la solució.
Ha entès ______________ (mal / malament) les meves paraules.
El que has fet no està gaire ______________ (bé / ben).
El control ens ha anat ______________ (mal / malament).
Ho has sentit ______________ (bé / ben), el que t’he dit?
La construcció de l’edifici està ______________ (mal / malament) feta.
L’últim dia de classe estic ______________ (bé / ben) cansat.
S’ha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.



4. Ompliu les frases següents amb una de les dues opcions que hi ha dins els parèntesis.  

Dimarts ______________ (pot ser / potser) arribaré una mica tard.
Les orenetes volen força ______________ (en l’aire / enlaire).
No cal que corris ______________ (tan / tant), perquè arribarem a l’hora.
Està a punt de començar el dictat i no trobo el meu bolígraf per ______________
(en lloc / enlloc).  
Aquesta ______________ (pot ser / potser) la millor festa de la meva vida.
 ______________ (Quan / Quant) ho sàpigues, envia’ns un missatge.
He buscat el mòbil ______________ (per tot / pertot) arreu i no el trobo.
______________ (Amunt / Dalt) d’aquell moble hi havia dos arxivadors.
______________ (Tan / Tant) aviat com puguis, truca’ns.
______________ (En lloc / Enlloc) de pintar la porta va reparar la finestra.
Vaig caure escales ______________ (avall / a baix) dels jutjats.
______________ (Quan / Quant) paper reciclat necessiteu aquest trimestre?
En aquesta aula fa ______________ (tan / tant) fred com al carrer.
Avui estem a dos graus ______________ (sota / baix) zero.
______________ (Quan / Quant) sabreu la nota de l’examen?



5. Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual de l'adverbi i els tipus d'adverbis.

El sintagma verbal i els complements verbals

El sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) és l'element fonamental de l'oració i està format pel nucli, un verb (V),  i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

Subjecte
Predicat
Sintagma nominal
Verb (Nucli)
Sintagmes (Complements verbals)
En Narcís
camina
tranquil·lament. (sintagma adverbial)
marxa
de la feina. (sintagma preposicional)
escolta
el seu cantant preferit. (sintagma nominal)
és
molt treballador. (sintagma adjectival)

Dins del SV hi ha dos tipus d’estructures:
Estructura                                                              Exemples
Verb (V)                                                                  canto
                                                                                   balles
                                                                                   dorm
Verb (V) + complements verbals (CV)          trenca la pilota
                                                                                   juguem al pati
                                                                                   vindran demà

Les paraules no formen oracions quan:
1.     Hi falta el verb:          
Tota la classe molt sorpresa.
2.     Les paraules no estan ben ordenades:
El va primer ser dia molt feiner mogut.
3.     Subjecte i predicat no concorden:
La Melània ploren cada dos per tres.


Els complements verbals
Els principals complements verbals són els següents:


·          Complement Directe (CD)
El complement directe ens explica qui o què és l’objecte de l’acció del verb i respon a la pregunta “què? o quina cosa?”.

Els pirates
van aconseguir
el cofre.
subjecte
verb
CD


·          Complement Indirecte (CI)
El complement indirecte ens explica qui és el destinatari de l’acció del verb, i respon a la pregunta “a qui? o per a qui?”. Sempre va introduït per les preposicions a o per a.

Els pirates
van aconseguir
el cofre
per al capità.
subjecte
verb
CD
CI


·          Complement Circumstancial (CC)
Els complements circumstancials indiquen en quina circumstància es produeix l’acció. Responen a les preguntes “on?”, “quan?”, “com?”


Ø Complement Circumstancial de Lloc (CCL):  on?

Els pirates
van aconseguir
el cofre
per al capità
a l'illa.
subjecte
verb
CD
CI
CCL


Ø Complement Circumstancial de Temps (CCT): quan?

Els pirates
van aconseguir
el cofre
per al capità
a l'illa
aquella nit.
subjecte
verb
CD
CI
CCL
CCT


Ø Complement Circumstancial de Manera (CCM): com?

Els pirates
van aconseguir
el cofre
per al capità
a l'illa
aquella nit
sense dificultat.
subjecte
verb
CD
CI
CCL
CCT
CCM


EXERCICIS:

1. Identifica i subratlla els sintagmes verbals de les oracions següents:
- Viu en un edifici molt antic.
- El partit ha estat igualat fins a l'últim moment.
- Aquí neva cada dia.
- Elles identifiquen tots els sintagmes correctament.
- Nosaltres ens vam curar malgrat la gravetat de les ferides.


2. Escriu una oració amb una acció en present. Després transforma el temps del sintagma verbal en passat i futur.
Present

Passat

Futur



3.  Subratlla els sintagmes verbals que vegis en aquestes oracions.
Þ    La Marta regala llibres als veïns.
Þ    Aquell nen savi recitarà cançons a la nit.
Þ    El gat trist vol la sopa.
Þ    El noi més alt era el meu mecànic.
Þ    L’atleta és el millor de la classe.
Þ    Els xicots cuinaven pastissos a les professores.
Þ    Unes dones posaven les jaquetes a l’armari.
Þ    Vindré demà.
Þ    La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa.
Þ    Els teus alumnes escriuen lentament.
Þ    Jo portaré una ensaïmada de Mallorca.
Þ    A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits.


4. Subratlla quin és el nucli dels sintagmes verbals de l'exercici anterior:
Þ    La Marta regala llibres als veïns.
Þ    Aquell nen savi recitarà cançons a la nit.
Þ    El gat trist vol la sopa.
Þ    El noi més alt era el meu mecànic.
Þ    L’atleta és el millor de la classe.
Þ    Els xicots cuinaven pastissos a les professores.
Þ    Unes dones posaven les jaquetes a l’armari.
Þ    Vindré demà.
Þ    La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa.
Þ    Els teus alumnes escriuen lentament.
Þ    Jo portaré una ensaïmada de Mallorca.
Þ    A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits.


5. Escriu vuit sintagmes verbals, quatre que continguin l’estructura verb (V) i quatre més amb l’estructura verb + complements verbals (V + CV)
Verb (V)
Verb + complement verbal (V)










6. Indica la funció que fan els complements verbals subratllats (CD, CI, CCL, CCT, CCM).
1.      La Gina ha vist la pel·lícula.
2.      Neva a la muntanya.
3.      Va comprar el material que necessitava.
4.      Telefona a la Maria.
5.      Dóna la raó  a la professora.
6.      La Teresa recita una poesia  als seus companys i companyes.
7.      La Ruth corre lentament.
8.      Aquest matí  vindran totes les treballadores.
9.      Vinc cada dia  de Mataró.
10.  Corrien desesperadament.


7. Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual sobre el sintagma verbal i els complements verbals.