Els adverbis
Els adverbis són mots invariables que modifiquen altres elements
gramaticals (verbs, adjectius o altres adverbis) i també poden modificar
predicats o oracions.
Exemples
Þ
Demà comença el
trasllat dels jutjats. [Modifica un verb.]
Þ
És la persona més
antipàtica que conec. [Modifica un adjectiu.]
Þ
Camina molt a poc a
poc. [Modifica un altre adverbi.]
Þ
Sempre que
s’entreté, arribem tard. [Modifica una oració.]
De vegades, fem servir el nom de locució adverbial, perquè no és només
una paraula, sinó una expressió, la que fa d’adverbi.
Exemples
Þ
Si continues per aquesta avinguda, al capdavall trobaràs els jutjats.
Þ
Aquell botiguer sempre compra a
l’engròs.
Els adverbis poden expressar manera, quantitat, lloc, temps, afirmació,
dubte i negació.
Tipus
d’adverbis
Adverbis de manera
Indiquen
com es fa una acció.
|
com
bé, ben (davant del verb) malament, mal (davant del verb) millor pitjor així alhora almenys pel cap baix corrents gairebé sols solament només sobretot a les fosques a peu de cap a cap de cop i volta de debò de franc de pressa més aviat de mica en mica etc. |
Exemples
Þ
Agafa-ho així.
Þ
Van fer-ho millor que
l’altra vegada.
Atenció!
a) Podem formar la majoria dels adverbis de manera afegint -ment a
la forma femenina d’un adjectiu.
Exemples
Þ
Aquella persona estudia contínuament.
[continu _ contínua _ contínuament]
Þ
El meu veí vestia elegantment.
[elegant _ elegant _ elegantment]
Si la forma de l’adjectiu que prenem com a base porta accent,
l’adverbi de manera també.
Exemples
Þ
Havia aconseguit fer-ho fàcilment.
Þ
El malalt respirava dèbilment.
Quan coincideixen dos adverbis en -ment, no suprimim mai la
terminació -ment del primer, sinó que, o bé les deixem totes dues o bé suprimim
la del segon.
Exemples
Þ
Vivíem pobrament i honradament.
Þ
Vivíem pobrament i honrada.
b) Els adverbis mal
i ben van davant de l’element
que modifiquen.
Exemples
Þ
Aquest exercici està mal
fet.
Þ
Aquest exercici no està ben
fet.
En canvi, malament
i bé van darrere.
Exemples
Þ
Aquest exercici l’has fet malament.
Þ
Aquest exercici no l’has fet bé.
Adverbis de quantitat
Indiquen mesura.
|
massa
molt força bastant prou
gaire
poc gens gens ni mica tant tan etc. |
Exemples
Þ
Amb prou feines ens van
deixar parlar.
Þ
Aquesta vegada no trigareu pas gaire.
Atenció!
a) Hem de tenir en compte que l’adverbi tant s’escriu tan si
darrere porta un adjectiu o un altre adverbi.
Exemples
Þ
És tan trempada com el
seu germà.
Þ
Ho farà tan bé com
podrà. Ha treballat tant, que està
ben baldat.
b) No hem de confondre l’adverbi quant (de quantitat) amb la
conjunció quan (de temps).
Exemples
Þ
Quant llarg se
m’ha fet el judici!
Þ
Quan arribis
començarem.
|
Indiquen on passa l’acció.
|
on
aquí ací allà allí cap aquí cap allà dins dintre darrere davant damunt sobre sota amunt avall a dalt a baix a prop lluny al voltant a la dreta a l'esquerra a mà dreta a mà esquerra etc. |
Exemples
Þ
Hem d’aparcar al carrer de darrere.
Þ
Van deixar els expedients dins.
Atenció!
a)
No hem de confondre enlaire
(amunt) amb en l’aire (volant,
amunt dins l’aire).
Exemples
Þ
No llancis la pilota tan enlaire.
Þ
En l’aire d’aquesta
ciutat hi ha molta pol·lució.
Tampoc
no hem de confondre enlloc (en
cap lloc) amb en lloc de (en
comptes de).
Exemples
Þ
No vaig trobar enlloc
el jutge.
Þ
En lloc de paper
d’ofici van portar-nos paper reciclat.
Ni
pertot (per totes bandes
—sovint acompanyat d’arreu—) amb per
tot (per totes les coses).
Exemples
Þ
Els hem trobat pertot
arreu.
Þ
Per tot el carrer hi
ha cotxes mal aparcats.
b)
Els adverbis amunt i avall indiquen direcció,
moviment. En canvi, els adverbis dalt
i baix indiquen repòs.
Exemples
Þ
Hem de pujar més amunt
per veure-ho bé.
Þ
Ha estat tot el matí anant amunt
i avall.
Þ
Els meus néts viuen al pis de dalt.
Adverbis de temps
Indiquen quan passa l’acció.
|
quan
ara llavors aleshores sempre mai sovint de tant en tant a vegades, de vegades mentrestant abans després aviat de seguida tard d'hora ja encara alhora com més aviat millor etc. |
Exemples
Þ
Aquest matí hem sortit d’hora.
Þ
De tant en
tant
anem al cinema.
Atenció!
a)
No hem de confondre alhora (al
mateix temps, junts) i a l’hora
(de manera puntual).
Exemples
Þ
Ahir van arribar tots alhora.
Þ Es va
presentar a l’oficina a l’hora de
tancar.
b)
No hem de confondre aleshores
(llavors) i a les hores (en
moments assenyalats).
Exemples
Þ
Aleshores vam
reconèixer que ens havíem equivocat.
Þ
Sempre desconnectem els telèfons mòbils a les hores de descans.
Adverbis d'afirmació
|
sí
també fins i tot i tant de veritat de debò
sens dubte
|
Exemples
Þ
Hi estem tots d’acord, fins
i tot el Gerard.
Þ
Tot el que ens ha dit és, sens
dubte, la veritat.
potser
qui sap
si molt
convé
tal vegada
|
Exemples
Þ
Potser demanarem un
canvi d'escola.
Þ
Tal vegada ens hem
precipitat.
Atenció!
No
hem de confondre l’adverbi de dubte potser
amb el grup verbal pot ser
(format pel verb poder més l’infinitiu ser).
Exemples
Þ
Potser us trucaré
demà al vespre.
Þ Això que
voleu no pot ser.
Adverbis de negació
|
no
no pas tampoc de cap manera |
Exemples
Þ
Això que ens has demanat, no
t’ho podem fer.
Þ
Aquesta vegada tampoc
no teniu raó.
Atenció!
Es
pot reforçar la negació de la frase amb la partícula pas.
Exemples
Þ
No vindré pas.
Þ
Tampoc no m’ho
acabaré pas.
EXERCICIS
1.
Formeu adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius següents.
Exemple: bo - bonament
dolç:
comú:
fràgil:
ingenu
còmode:
nou:
ampli:
antic:
noble:
audaç:
trist:
tranquil:
feliç:
injust:
covard:
Intel·ligent:
exquisit:
tossut:
2.
Completeu les frases següents amb l’adverbi en -ment que correspongui a l’adjectiu.
Exemple:
Ens hem saludat fredament (fred).
Eren
milionaris, però vivien ____________________ (auster).
Com que va
coix, camina molt ____________________ (lent).
Sovint
conduïen ____________________ (boig) per aquells camins.
Us vau
abraçar ____________________ (tendre).
Ells poden
entrar i sortir ____________________ (lliure).
Sempre
responia ____________________ (educat).
Va
contestar-nos ____________________ (violent).
Els agradava
viure ____________________ (alegre).
____________________
(franc), no sé què dir-te.
Van comunicar
l’avaria de telèfons ____________________ (ràpid).
3.
Ompliu els buits de cada frase amb bé/ben/mal/malament
segons convingui.
Avui em trobo
______________ (bé / ben) malament.
La finestra
estava ______________ (mal / malament) tancada.
És
_____________ (bé / ben) fàcil trobar-hi la solució.
Ha entès
______________ (mal / malament) les meves paraules.
El que has
fet no està gaire ______________ (bé / ben).
El control
ens ha anat ______________ (mal / malament).
Ho has sentit
______________ (bé / ben), el que t’he dit?
La
construcció de l’edifici està ______________ (mal / malament) feta.
L’últim dia
de classe estic ______________ (bé / ben) cansat.
S’ha
comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres.
4.
Ompliu les frases següents amb una de les dues opcions que hi ha dins els
parèntesis.
Dimarts
______________ (pot ser / potser) arribaré una mica tard.
Les orenetes
volen força ______________ (en l’aire / enlaire).
No cal que
corris ______________ (tan / tant), perquè arribarem a l’hora.
Està a punt
de començar el dictat i no trobo el meu bolígraf per ______________
(en lloc /
enlloc).
Aquesta
______________ (pot ser / potser) la millor festa de la meva vida.
______________ (Quan / Quant) ho sàpigues,
envia’ns un missatge.
He buscat el
mòbil ______________ (per tot / pertot) arreu i no el trobo.
______________
(Amunt / Dalt) d’aquell moble hi havia dos arxivadors.
______________
(Tan / Tant) aviat com puguis, truca’ns.
______________
(En lloc / Enlloc) de pintar la porta va reparar la finestra.
Vaig caure
escales ______________ (avall / a baix) dels jutjats.
______________
(Quan / Quant) paper reciclat necessiteu aquest trimestre?
En aquesta aula
fa ______________ (tan / tant) fred com al carrer.
Avui estem a
dos graus ______________ (sota / baix) zero.
______________
(Quan / Quant) sabreu la nota de l’examen?
5.
Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual de l'adverbi i els tipus
d'adverbis.
