Els pronoms

Pronom: paraula que substitueix al nom i que s'escriu sempre al costat del verb (davant o darrere).

Pronom personal: quan substitueix el nom d’una persona (1ª, 2ª, 3ª): jo, tu, ell / ella, nosaltres, vosaltres, ells / elles, vostè, vostès.

Pronom personal feble (reflexius): s’escriuen de diferent manera en relació al verb:

Darrere el verb
Formes plenes
-me
-te
-se
-ne
-nos
-vos
-lo
-los
-la
-les
-li
-ho
-hi
Formes reduïdes
'm
't
's
'n
'ns
-
'l
'ls
-
-
-
-
-
Davant el verb
Formes reforçades
em
et
es
en
ens
us
el
els
-
-
-
-
-
Formes elidides
m'
t'
s'
n'
-
-
l'
-
l'
-
-
-
-


Exemples de com podem utilitzar els pronoms personals febles
Darrere el verb
(amb guionet)
Davant del verb
(sense guionet)
Darrere el verb
(amb apòstrof)
Davant del verb
(amb apòstrof)
Vols ajudar-me?
Em vols ajudar?
Ajuda'm
M'ajudes?
Puc ajudar-te?
Et puc ajudar?
Aixeca't
T'aixeques?
No pot aixecar-se
No es pot aixecar
No pot moure's
S'escolta molt bé.
Vull comprar pomes. Vull comprar-ne
En vull comprar
Compra'n.
N'he comprat
Vols ajudar-nos?
Ens vols ajudar?
Ajuda'ns

Puc ajudar-vos?
Us puc ajudar?


No puc aixecar-lo
No el puc aixecar
Aixeca'l
L'he aixecat
No puc aixecar-los
No els puc aixecar
Aixeca'ls

No puc aixecar-la
No la puc aixecar

L'he aixecada
No puc aixecar-les
No les puc aixecar


Vull fer-li un regal
Li vull fer un regal


Vull acabar-ho aviat
Ho vull acabar aviat


Vull anar-hi
Hi vull anar




Col·locació dels pronoms febles
Quan utilitzem més d'un pronom feble, els col·loquem o tots davant del verb o tots darrere.

És incorrecte, per tant: Me dóna la.
La forma correcta d'escriure'ls és: Me la dóna o Dóna-me-la.


EXERCICIS

1. Completa les oracions el pronom feble que correspongui:

hi
-los
li
'ns
m'
les
els
en
'l
s'
                       
A mi, ............. agrada el gelat de maduixa.
De llibre d'aventures, no ............ tinc cap.
A ell, la seva germana sempre ........ llegeix  contes.
Hem perdut les claus, no .......... trobem.
Aquest canal de televisió no m'agrada, canvia ........
Aquests bombons semblen deliciosos, puc tastar .......... ?
Els meus amics arriben tard, fa estona que ......... espero.
Sempre que cau, ........ aixeca d'una revolada.
M'ho passo molt bé a la Vall d'Aran, ....... hem de tornar.
Tenim gana, compra ........ un entrepà, sis plau.


2. Uniu el pronom amb el verb (si cal, canvieu-lo de forma):

Pronom
Element que substitueix
Verb
Combinació
1. Se
(a ell mateix)
asseu (asseure's)
S'asseu
2. La
(la noia)
inscriu (inscriure)

3. Li
(a ell)
dic (dir)

4. Me
(jo)
arrisco (arriscar-se)

5. Lo
(el llibre)
he de comprar (comprar)
1. ..................................................................
2. ..................................................................
6. Los
(els lladres)
han agafat (agafar)

7. Ho
(això)
creient (creure)

8. Ne
(del cinema)
surt (sortir)

9. Los
(els quadres)
agafa (imperatiu d'agafar)

10. La
(la legislació)
unifiqueu (unificar)

11. Se
(ell)
va escapar (escapar)
1. ..................................................................
2. ..................................................................
12. Ho
(allò)
facin (imperatiu fer)

13. Li
(a ella)
digueu (imperatiu dir)

14. Nos
(a nosaltres)
va escriure (escriure)
1.
 .................................................................
2.
.................................................................
15. Hi
(a l'oficina)
vés (imperatiu anar)

16. Ne
(pastís)
agafaràs (agafar)

17. Vos
(vosaltres)
banyeu (present)

18. Vos
(vosaltres)
banyeu (imperatiu)

19. Te
(tu)
has pentinat (pentinar-se)

20. Els
(a elles)
compra un llibre



3. Torna a escriure aquestes frases substituint la part subratllada per un pronom (recorda que el pronom sempre va davant o darrere del verb).

El professor repartia els exàmens.

Sempre llegeix les novel·les de misteri.

Sempre té alguns caramels a la butxaca.

Ja tenim tres entrades per al cinema.

Agafeu el paper del terra.

Els actors van anar a Hollywood.

Demà vull veure la nota signada.

No he pensat el que havia de dir.

Enviaré el programa d’activitats als veïns.

Vaig explicar els fets al meu amic.

La noia rega les plantes.

El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.

Donarem el condol a la família.

La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.

Va anar a la reunió enfadat.

Les muntanyes semblen llunyanes.

Viuen de la venda ambulant.

El nen menja la poma.

Anirem al concert de música clàssica.



4. Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual sobre els pronoms.





EXERCICI D'AMPLIACIÓ

Llegeix aquests fragments de diferents textos i indica quins noms substitueixen els pronoms subratllats.

Oriol, abans d’escarxofar-te davant de la tele per veure els programes que no hauries de veure, fes el favor de baixar les escombraries –em va insinuar amorosament la mare amb aquell to de veu que indicava que no volia haver-m’ho de tornar a dir.
(...)
Les feines rotatòries eren parar i desparar taula, treure la pols dels mobles, escombrar i anar a comprar alguna cosa a la botiga de la cantonada. Això ho fèiem entre la meva germana gran i jo. La petita no tenia feines assignades, però, en canvi, en donava molta. La seva feina era donar-ne. Baixar les escombraries era una de les feines que anaven canviant.

haver-m’ho de tornar a dir:
en donava molta:
donar-ne:

Els víkings tant podien ser noruecs com suecs o danesos, però no formaven cap estat. Alguns van viatjar cap al mar Bàltic, d’altres van fundar pobles a les illes de Gran Bretanya i Irlanda. Sempre a la recerca de noves terres, van arribar gairebé al Pol Nord. Van poblar l’illa d’Islàndia; van passar per Groenlàndia i fins i tot van posar els peus al nord d’Amèrica cinc-cents anys abans que Cristòfor Colom. Allà van comerciar amb els indis i van fundar alguns poblats que, anys després, van abandonar. Els arqueòlegs n’han trobat les restes al cap de mil anys.

També és cert que els víkings eren gent ferotge. Molts atacaven els poblats i les ciutats i eren el terror de tot Europa: s’enduien la gent captiva per esclavitzar-la, cremaven les poblacions i rapinyaven tot el que era de valor.

n’han trobat les restes:
esclavitzar-la:



Un d’aquells dies vaig descobrir a la paret un escorpí femella gros que portava una cosa que a primer cop d’ull semblava un abric de pell de color de camell. Una inspecció més a prop em va demostrar que aquesta peça era una massa de menuts minúsculs adherits al llom de la mare. Aquesta família em va captivar i vaig decidir d’entrar-los d’amagat a casa, al meu dormitori, per poder-los guardar i veure’ls créixer. Amb compte infinit vaig moure la mare i la família perquè es fiquessin a dins una capsa de llumins i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir la mala sort que just entrar estaven servint el dinar; vaig posar amb molt de compte la capsa de llumins sobre la lleixa de la xemeneia del saló.

Distret amb el menjar i escoltant com discutia la família, vaig oblidar del tot les meves apassionants captures recents. Finalment, en Larry, havent acabat, va portar les cigarretes al saló i es va reclinar a la cadira, se’n va posar una a la boca i va agafar la capsa de llumins que jo havia dut.
(...)
No gaire segur del que havia de fer després, l’escorpí femella va aturar-se a la mà amb el fibló corbat enlaire i a punt. En Larry, en sentir el moviment de les seves pinces, va donar-hi un cop d’ull per veure què era, i des d’aquell moment les coses es van fer més i més confuses.

vaig decidir d’entrar-los:
poder-los guardar:
veure’ls:
se’n va posar una a la boca:
va donar-hi un cop d’ull:


Els navilis eren vaixells molt grans, d’uns 50 metres d’eslora, i com un edifici de cinc o sis pisos d’alçada. Portaven una tripulació d’uns sis-cents homes, que havien d’estar a vegades fins a sis mesos a alta mar. El fet d’estar tant de temps en un espai tant reduït feia que sovint hi haguessin baralles, i això, a la vegada, feia que el capità hagués d’imposar una disciplina molt fèrria, amb càstigs molt severs.


hi haguessin baralles: