Pronom: paraula que
substitueix al nom i que s'escriu sempre al costat del verb (davant o darrere).
Pronom personal: quan substitueix el nom d’una persona (1ª, 2ª, 3ª): jo,
tu, ell / ella, nosaltres, vosaltres, ells / elles, vostè, vostès.
Pronom personal feble (reflexius): s’escriuen de diferent manera en relació al verb:
Darrere el verb
|
Formes plenes
|
-me
|
-te
|
-se
|
-ne
|
-nos
|
-vos
|
-lo
|
-los
|
-la
|
-les
|
-li
|
-ho
|
-hi
|
Formes reduïdes
|
'm
|
't
|
's
|
'n
|
'ns
|
-
|
'l
|
'ls
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
Davant el verb
|
Formes reforçades
|
em
|
et
|
es
|
en
|
ens
|
us
|
el
|
els
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
Formes elidides
|
m'
|
t'
|
s'
|
n'
|
-
|
-
|
l'
|
-
|
l'
|
-
|
-
|
-
|
-
|
Exemples de com podem utilitzar els pronoms personals febles
|
|||
Darrere el verb
(amb guionet)
|
Davant del verb
(sense guionet)
|
Darrere el verb
(amb apòstrof)
|
Davant del verb
(amb apòstrof)
|
Vols ajudar-me?
|
Em vols ajudar?
|
Ajuda'm
|
M'ajudes?
|
Puc ajudar-te?
|
Et puc ajudar?
|
Aixeca't
|
T'aixeques?
|
No pot aixecar-se
|
No es
pot aixecar
|
No pot moure's
|
S'escolta molt bé.
|
Vull comprar
pomes. Vull comprar-ne
|
En vull comprar
|
Compra'n.
|
N'he comprat
|
Vols ajudar-nos?
|
Ens vols ajudar?
|
Ajuda'ns
|
|
Puc ajudar-vos?
|
Us puc ajudar?
|
||
No puc aixecar-lo
|
No el
puc aixecar
|
Aixeca'l
|
L'he aixecat
|
No puc aixecar-los
|
No els
puc aixecar
|
Aixeca'ls
|
|
No puc aixecar-la
|
No la
puc aixecar
|
L'he aixecada
|
|
No puc aixecar-les
|
No les
puc aixecar
|
||
Vull fer-li
un regal
|
Li vull fer un
regal
|
||
Vull acabar-ho
aviat
|
Ho vull acabar
aviat
|
||
Vull anar-hi
|
Hi vull anar
|
||
Col·locació dels
pronoms febles
Quan
utilitzem més d'un pronom feble, els col·loquem o tots davant del verb o tots
darrere.
És
incorrecte, per tant: Me dóna la.
La forma
correcta d'escriure'ls és: Me la dóna o Dóna-me-la.
EXERCICIS
1. Completa les
oracions el pronom feble que correspongui:
hi
|
-los
|
li
|
'ns
|
m'
|
les
|
els
|
en
|
'l
|
s'
|
A mi, ............. agrada el gelat de maduixa.
|
De llibre d'aventures, no ............ tinc
cap.
|
A ell, la seva germana sempre ........
llegeix contes.
|
Hem perdut les claus, no .......... trobem.
|
Aquest canal de televisió no m'agrada, canvia
........
|
Aquests bombons semblen deliciosos, puc tastar
.......... ?
|
Els meus amics arriben tard, fa estona que
......... espero.
|
Sempre que cau, ........ aixeca d'una revolada.
|
M'ho passo molt bé a la Vall d'Aran, .......
hem de tornar.
|
Tenim gana, compra ........ un entrepà, sis
plau.
|
2. Uniu el pronom
amb el verb (si cal, canvieu-lo de forma):
Pronom
|
Element que substitueix
|
Verb
|
Combinació
|
1. Se
|
(a ell
mateix)
|
asseu
(asseure's)
|
S'asseu
|
2. La
|
(la noia)
|
inscriu
(inscriure)
|
|
3. Li
|
(a ell)
|
dic (dir)
|
|
4. Me
|
(jo)
|
arrisco
(arriscar-se)
|
|
5. Lo
|
(el
llibre)
|
he de
comprar (comprar)
|
1.
..................................................................
2.
..................................................................
|
6. Los
|
(els
lladres)
|
han
agafat (agafar)
|
|
7. Ho
|
(això)
|
creient
(creure)
|
|
8. Ne
|
(del
cinema)
|
surt
(sortir)
|
|
9. Los
|
(els
quadres)
|
agafa
(imperatiu d'agafar)
|
|
10. La
|
(la
legislació)
|
unifiqueu
(unificar)
|
|
11. Se
|
(ell)
|
va
escapar (escapar)
|
1.
..................................................................
2.
..................................................................
|
12. Ho
|
(allò)
|
facin
(imperatiu fer)
|
|
13. Li
|
(a ella)
|
digueu
(imperatiu dir)
|
|
14. Nos
|
(a nosaltres)
|
va
escriure (escriure)
|
1.
.................................................................
2.
.................................................................
|
15. Hi
|
(a
l'oficina)
|
vés
(imperatiu anar)
|
|
16. Ne
|
(pastís)
|
agafaràs
(agafar)
|
|
17. Vos
|
(vosaltres)
|
banyeu
(present)
|
|
18. Vos
|
(vosaltres)
|
banyeu
(imperatiu)
|
|
19. Te
|
(tu)
|
has
pentinat (pentinar-se)
|
|
20. Els
|
(a elles)
|
compra un
llibre
|
3. Torna a escriure
aquestes frases substituint la part subratllada per un pronom (recorda que el pronom sempre va davant o
darrere del verb).
El
professor repartia els exàmens.
|
|
Sempre
llegeix les novel·les de misteri.
|
|
Sempre té
alguns caramels a la butxaca.
|
|
Ja tenim
tres entrades per al cinema.
|
|
Agafeu el
paper del terra.
|
|
Els
actors van anar a Hollywood.
|
|
Demà vull
veure la nota signada.
|
|
No he
pensat el que havia de dir.
|
|
Enviaré
el programa d’activitats als veïns.
|
|
Vaig
explicar els fets al meu amic.
|
|
| La noia rega les plantes. | |
El
dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.
|
|
Donarem
el condol a la família.
|
|
La Laura
i l’Helena eren les mestres de cinquè.
|
|
Va anar a
la reunió enfadat.
|
|
Les
muntanyes semblen llunyanes.
|
|
Viuen de
la venda ambulant.
|
|
El nen menja
la poma.
|
|
Anirem al
concert de música clàssica.
|
4. Fes a la
llibreta un esquema o un mapa conceptual sobre els pronoms.
EXERCICI
D'AMPLIACIÓ
Llegeix
aquests fragments de diferents textos i indica quins noms substitueixen els
pronoms subratllats.
Oriol, abans d’escarxofar-te davant de la tele per veure
els programes que no hauries de veure, fes el favor de baixar les escombraries
–em va insinuar amorosament la mare amb aquell to de veu que indicava que no
volia haver-m’ho de tornar a dir.
(...)
Les feines rotatòries eren parar i desparar taula, treure
la pols dels mobles, escombrar i anar a comprar alguna cosa a la botiga de la
cantonada. Això ho fèiem entre la meva germana gran i jo. La petita no tenia
feines assignades, però, en canvi, en donava molta. La seva feina era donar-ne. Baixar les
escombraries era una de les feines que anaven canviant.
haver-m’ho de tornar a dir:
en donava molta:
donar-ne:
Els víkings tant podien ser noruecs com suecs o danesos,
però no formaven cap estat. Alguns van viatjar cap al mar Bàltic, d’altres van
fundar pobles a les illes de Gran Bretanya i Irlanda. Sempre a la recerca de
noves terres, van arribar gairebé al Pol Nord. Van poblar l’illa d’Islàndia;
van passar per Groenlàndia i fins i tot van posar els peus al nord d’Amèrica
cinc-cents anys abans que Cristòfor Colom. Allà van comerciar amb els indis i
van fundar alguns poblats que, anys després, van abandonar. Els arqueòlegs n’han trobat les restes al cap de
mil anys.
També és cert que els víkings eren gent ferotge. Molts
atacaven els poblats i les ciutats i eren el terror de tot Europa: s’enduien la
gent captiva per esclavitzar-la, cremaven les poblacions i
rapinyaven tot el que era de valor.
n’han trobat
les restes:
esclavitzar-la:
Un d’aquells dies vaig descobrir a la paret un escorpí
femella gros que portava una cosa que a primer cop d’ull semblava un abric de
pell de color de camell. Una inspecció més a prop em va demostrar que aquesta
peça era una massa de menuts minúsculs adherits al llom de la mare. Aquesta
família em va captivar i vaig decidir
d’entrar-los d’amagat a
casa, al meu dormitori, per poder-los guardar i veure’ls
créixer. Amb compte infinit vaig moure la mare i la família perquè es fiquessin
a dins una capsa de llumins i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir la
mala sort que just entrar estaven servint el dinar; vaig posar amb molt de
compte la capsa de llumins sobre la lleixa de la xemeneia del saló.
Distret amb el menjar i escoltant com discutia la família,
vaig oblidar del tot les meves apassionants captures recents. Finalment, en
Larry, havent acabat, va portar les cigarretes al saló i es va reclinar a la
cadira, se’n va posar una a la boca i va agafar la capsa de llumins
que jo havia dut.
(...)
No gaire segur del que havia de fer després, l’escorpí
femella va aturar-se a la mà amb el fibló corbat enlaire i a punt. En Larry, en
sentir el moviment de les seves pinces, va
donar-hi un cop d’ull per
veure què era, i des d’aquell moment les coses es van fer més i més confuses.
vaig decidir d’entrar-los:
poder-los
guardar:
veure’ls:
se’n va
posar una a la boca:
va donar-hi
un cop d’ull:
Els navilis eren vaixells molt grans, d’uns 50 metres
d’eslora, i com un edifici de cinc o sis pisos d’alçada. Portaven una
tripulació d’uns sis-cents homes, que havien d’estar a vegades fins a sis mesos
a alta mar. El fet d’estar tant de temps en un espai tant reduït feia que
sovint hi haguessin baralles,
i això, a la vegada, feia que el capità hagués d’imposar una disciplina molt
fèrria, amb càstigs molt severs.
hi haguessin baralles:
