Llengua Catalana - Cicle Superior

El sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) és l'element fonamental de l'oració i està format pel nucli, un verb (V), i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

Subjecte	Predicat
Sintagma nominal	Verb (Nucli)	Sintagmes (Complements verbals)
En Narcís	camina	tranquil·lament. (sintagma adverbial)
	marxa	de la feina. (sintagma preposicional)
	escolta	el seu cantant preferit. (sintagma nominal)
	és	molt treballador. (sintagma adjectival)

Dins del SV hi ha dos tipus d’estructures:

Estructura Exemples

Verb (V) canto

balles

dorm

Verb (V) + complements verbals (CV) trenca la pilota

juguem al pati

vindran demà

Les paraules no formen oracions quan:

1. Hi falta el verb:

Tota la classe molt sorpresa.

2. Les paraules no estan ben ordenades:

El va primer ser dia molt feiner mogut.

3. Subjecte i predicat no concorden:

La Melània ploren cada dos per tres.

Els complements verbals

Els principals complements verbals són els següents:

· Complement Directe (CD)

El complement directe ens explica qui o què és l’objecte de l’acció del verb i respon a la pregunta “què? o quina cosa?”.

Els pirates	van aconseguir	el cofre.
subjecte	verb	CD

· Complement Indirecte (CI)

El complement indirecte ens explica qui és el destinatari de l’acció del verb, i respon a la pregunta “a qui? o per a qui?”. Sempre va introduït per les preposicions a o per a.

Els pirates	van aconseguir	el cofre	per al capità.
subjecte	verb	CD	CI

· Complement Circumstancial (CC)

Els complements circumstancials indiquen en quina circumstància es produeix l’acció. Responen a les preguntes “on?”, “quan?”, “com?”

Ø Complement Circumstancial de Lloc (CCL): on?

Els pirates	van aconseguir	el cofre	per al capità	a l'illa.
subjecte	verb	CD	CI	CCL

Ø Complement Circumstancial de Temps (CCT): quan?

Els pirates	van aconseguir	el cofre	per al capità	a l'illa	aquella nit.
subjecte	verb	CD	CI	CCL	CCT

Ø Complement Circumstancial de Manera (CCM): com?

Els pirates	van aconseguir	el cofre	per al capità	a l'illa	aquella nit	sense dificultat.
subjecte	verb	CD	CI	CCL	CCT	CCM

EXERCICIS:

1. Identifica i subratlla els sintagmes verbals de les oracions següents:

- Viu en un edifici molt antic.

- El partit ha estat igualat fins a l'últim moment.

- Aquí neva cada dia.

- Elles identifiquen tots els sintagmes correctament.

- Nosaltres ens vam curar malgrat la gravetat de les ferides.

2. Escriu una oració amb una acció en present. Després transforma el temps del sintagma verbal en passat i futur.

Present
Passat
Futur

3. Subratlla els sintagmes verbals que vegis en aquestes oracions.

Þ La Marta regala llibres als veïns.

Þ Aquell nen savi recitarà cançons a la nit.

Þ El gat trist vol la sopa.

Þ El noi més alt era el meu mecànic.

Þ L’atleta és el millor de la classe.

Þ Els xicots cuinaven pastissos a les professores.

Þ Unes dones posaven les jaquetes a l’armari.

Þ Vindré demà.

Þ La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa.

Þ Els teus alumnes escriuen lentament.

Þ Jo portaré una ensaïmada de Mallorca.

Þ A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits.

4. Subratlla quin és el nucli dels sintagmes verbals de l'exercici anterior:

Þ La Marta regala llibres als veïns.

Þ Aquell nen savi recitarà cançons a la nit.

Þ El gat trist vol la sopa.

Þ El noi més alt era el meu mecànic.

Þ L’atleta és el millor de la classe.

Þ Els xicots cuinaven pastissos a les professores.

Þ Unes dones posaven les jaquetes a l’armari.

Þ Vindré demà.

Þ La Montse va arreglar la carpeta amb una grapa.

Þ Els teus alumnes escriuen lentament.

Þ Jo portaré una ensaïmada de Mallorca.

Þ A la nostra escola cantarem cançons amb els més petits.

5. Escriu vuit sintagmes verbals, quatre que continguin l’estructura verb (V) i quatre més amb l’estructura verb + complements verbals (V + CV)

Verb (V)	Verb + complement verbal (V)

6. Indica la funció que fan els complements verbals subratllats (CD, CI, CCL, CCT, CCM).

1. La Gina ha vist la pel·lícula.

2. Neva a la muntanya.

3. Va comprar el material que necessitava.

4. Telefona a la Maria.

5. Dóna la raó a la professora.

6. La Teresa recita una poesia als seus companys i companyes.

7. La Ruth corre lentament.

8. Aquest matí vindran totes les treballadores.

9. Vinc cada dia de Mataró.

10. Corrien desesperadament.

7. Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual sobre el sintagma verbal i els complements verbals.

Pronom: paraula que substitueix al nom i que s'escriu sempre al costat del verb (davant o darrere).

Pronom personal: quan substitueix el nom d’una persona (1ª, 2ª, 3ª): jo, tu, ell / ella, nosaltres, vosaltres, ells / elles, vostè, vostès.

Pronom personal feble (reflexius): s’escriuen de diferent manera en relació al verb:

Darrere el verb

Formes plenes

-me

-te

-se

-ne

-nos

-vos

-lo

-los

-la

-les

-li

-ho

-hi

Formes reduïdes

'ns

'ls

Davant el verb

Formes reforçades

ens

els

Formes elidides

Exemples de com podem utilitzar els pronoms personals febles
Darrere el verb (amb guionet)	Davant del verb (sense guionet)	Darrere el verb (amb apòstrof)	Davant del verb (amb apòstrof)
Vols ajudar-me?	Em vols ajudar?	Ajuda'm	M'ajudes?
Puc ajudar-te?	Et puc ajudar?	Aixeca't	T'aixeques?
No pot aixecar-se	No es pot aixecar	No pot moure's	S'escolta molt bé.
Vull comprar pomes. Vull comprar-ne	En vull comprar	Compra'n.	N'he comprat
Vols ajudar-nos?	*Ens* vols ajudar?	Ajuda'ns
Puc ajudar-vos?	Us puc ajudar?
No puc aixecar-lo	No el puc aixecar	Aixeca'l	L'he aixecat
No puc aixecar-los	No *els* puc aixecar	Aixeca'ls
No puc aixecar-la	No la puc aixecar		L'he aixecada
No puc aixecar-les	No *les* puc aixecar
Vull fer-li un regal	Li vull fer un regal
Vull acabar-ho aviat	Ho vull acabar aviat
Vull anar-hi	Hi vull anar

Col·locació dels pronoms febles

Quan utilitzem més d'un pronom feble, els col·loquem o tots davant del verb o tots darrere.

És incorrecte, per tant: Me dóna la.

La forma correcta d'escriure'ls és: Me la dóna o Dóna-me-la.

EXERCICIS

1. Completa les oracions el pronom feble que correspongui:

-los

'ns

les

els

A mi, ............. agrada el gelat de maduixa.

De llibre d'aventures, no ............ tinc cap.

A ell, la seva germana sempre ........ llegeix contes.

Hem perdut les claus, no .......... trobem.

Aquest canal de televisió no m'agrada, canvia ........

Aquests bombons semblen deliciosos, puc tastar .......... ?

Els meus amics arriben tard, fa estona que ......... espero.

Sempre que cau, ........ aixeca d'una revolada.

M'ho passo molt bé a la Vall d'Aran, ....... hem de tornar.

Tenim gana, compra ........ un entrepà, sis plau.

2. Uniu el pronom amb el verb (si cal, canvieu-lo de forma):

Pronom	Element que substitueix	Verb	Combinació
1. Se	(a ell mateix)	asseu (asseure's)	S'asseu
2. La	(la noia)	inscriu (inscriure)
3. Li	(a ell)	dic (dir)
4. Me	(jo)	arrisco (arriscar-se)
5. Lo	(el llibre)	he de comprar (comprar)	1. .................................................................. 2. ..................................................................
6. Los	(els lladres)	han agafat (agafar)
7. Ho	(això)	creient (creure)
8. Ne	(del cinema)	surt (sortir)
9. Los	(els quadres)	agafa (imperatiu d'agafar)
10. La	(la legislació)	unifiqueu (unificar)
11. Se	(ell)	va escapar (escapar)	1. .................................................................. 2. ..................................................................
12. Ho	(allò)	facin (imperatiu fer)
13. Li	(a ella)	digueu (imperatiu dir)
14. Nos	(a nosaltres)	va escriure (escriure)	1. ................................................................. 2. .................................................................
15. Hi	(a l'oficina)	vés (imperatiu anar)
16. Ne	(pastís)	agafaràs (agafar)
17. Vos	(vosaltres)	banyeu (present)
18. Vos	(vosaltres)	banyeu (imperatiu)
19. Te	(tu)	has pentinat (pentinar-se)
20. Els	(a elles)	compra un llibre

3. Torna a escriure aquestes frases substituint la part subratllada per un pronom (recorda que el pronom sempre va davant o darrere del verb).

El professor repartia els exàmens.
Sempre llegeix les novel·les de misteri.
Sempre té alguns caramels a la butxaca.
Ja tenim tres entrades per al cinema.
Agafeu el paper del terra.
Els actors van anar a Hollywood.
Demà vull veure la nota signada.
No he pensat el que havia de dir.
Enviaré el programa d’activitats als veïns.
Vaig explicar els fets al meu amic.
La noia rega les plantes.
El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.
Donarem el condol a la família.
La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.
Va anar a la reunió enfadat.
Les muntanyes semblen llunyanes.
Viuen de la venda ambulant.
El nen menja la poma.
Anirem al concert de música clàssica.

4. Fes a la llibreta un esquema o un mapa conceptual sobre els pronoms.

EXERCICI D'AMPLIACIÓ

Llegeix aquests fragments de diferents textos i indica quins noms substitueixen els pronoms subratllats.

Oriol, abans d’escarxofar-te davant de la tele per veure els programes que no hauries de veure, fes el favor de baixar les escombraries –em va insinuar amorosament la mare amb aquell to de veu que indicava que no volia haver-m’ho de tornar a dir.

(...)

Les feines rotatòries eren parar i desparar taula, treure la pols dels mobles, escombrar i anar a comprar alguna cosa a la botiga de la cantonada. Això ho fèiem entre la meva germana gran i jo. La petita no tenia feines assignades, però, en canvi, en donava molta. La seva feina era donar-ne. Baixar les escombraries era una de les feines que anaven canviant.

haver-m’ho de tornar a dir:

en donava molta:

donar-ne:

Els víkings tant podien ser noruecs com suecs o danesos, però no formaven cap estat. Alguns van viatjar cap al mar Bàltic, d’altres van fundar pobles a les illes de Gran Bretanya i Irlanda. Sempre a la recerca de noves terres, van arribar gairebé al Pol Nord. Van poblar l’illa d’Islàndia; van passar per Groenlàndia i fins i tot van posar els peus al nord d’Amèrica cinc-cents anys abans que Cristòfor Colom. Allà van comerciar amb els indis i van fundar alguns poblats que, anys després, van abandonar. Els arqueòlegs n’han trobat les restes al cap de mil anys.

També és cert que els víkings eren gent ferotge. Molts atacaven els poblats i les ciutats i eren el terror de tot Europa: s’enduien la gent captiva per esclavitzar-la, cremaven les poblacions i rapinyaven tot el que era de valor.

n’han trobat les restes:

esclavitzar-la:

Un d’aquells dies vaig descobrir a la paret un escorpí femella gros que portava una cosa que a primer cop d’ull semblava un abric de pell de color de camell. Una inspecció més a prop em va demostrar que aquesta peça era una massa de menuts minúsculs adherits al llom de la mare. Aquesta família em va captivar i vaig decidir d’entrar-los d’amagat a casa, al meu dormitori, per poder-los guardar i veure’ls créixer. Amb compte infinit vaig moure la mare i la família perquè es fiquessin a dins una capsa de llumins i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir la mala sort que just entrar estaven servint el dinar; vaig posar amb molt de compte la capsa de llumins sobre la lleixa de la xemeneia del saló.

Distret amb el menjar i escoltant com discutia la família, vaig oblidar del tot les meves apassionants captures recents. Finalment, en Larry, havent acabat, va portar les cigarretes al saló i es va reclinar a la cadira, se’n va posar una a la boca i va agafar la capsa de llumins que jo havia dut.

(...)

No gaire segur del que havia de fer després, l’escorpí femella va aturar-se a la mà amb el fibló corbat enlaire i a punt. En Larry, en sentir el moviment de les seves pinces, va donar-hi un cop d’ull per veure què era, i des d’aquell moment les coses es van fer més i més confuses.

vaig decidir d’entrar-los:

poder-los guardar:

veure’ls:

se’n va posar una a la boca:

va donar-hi un cop d’ull:

Els navilis eren vaixells molt grans, d’uns 50 metres d’eslora, i com un edifici de cinc o sis pisos d’alçada. Portaven una tripulació d’uns sis-cents homes, que havien d’estar a vegades fins a sis mesos a alta mar. El fet d’estar tant de temps en un espai tant reduït feia que sovint hi haguessin baralles, i això, a la vegada, feia que el capità hagués d’imposar una disciplina molt fèrria, amb càstigs molt severs.

hi haguessin baralles:

Llengua Catalana - Cicle Superior

Etiquetes

El sintagma verbal i els complements verbals

Els pronoms